Maies, Inques i Nostradamus

Michel de Nôtre-Dóna'm o més conegut com Nostradamus, va ser un metge i un consultor astrològic d'origen Jueva, considerat un dels mes coneguts autors de profecies i esdeveniments futurs. La seva gran obra sobre els seus descobriments va ser publicada l'any 1555 amb el nom de Les veritables centúries astrològiques i profecies. Des de la publicació del llibre moltes persones van ser atraides pels seus escrits i totes aquestes persones van afirmar Nostradamus va predir totes les catàstrofes del món des del seu època asta la fi del món.

Historia
Nostradamus va començar la seva carrera com metge, però va ser expulsat de l'acadèmia per practicar Apotecari, sense el títol de metge va continua dedicant-se a la carrera de Medicina.
Un any desprès va conèixer a un dona Catalana per la qual es va casar i va tenir dos fills.

Al any 1537 va morir la seva esposa amb el seus dos fills per la enfermetat Bubònica
Michel va continuar fent el seu ofici de Metge fins que va conèixer a la seva segona esposa al 1547.
En aquests anys Michel es va anar allunyant de la Medicina per apropar-se a l'ocult, amb la seva habilitat de preveure el futur Michel va començar per escriure, al 1550 es va publicar els primers curts del que seria el llibre de Nostradamus, seguidament al any 1555 es va publicar el llibre de Las verdaderas centurias astrológicas y profecías .

Al any 1566, Nostradamus va patir una mort a causa d’una malaltia que anava patint uns anys enrere.
Va morir el 2 de juliol, sabent el dia la seva pròpia mort deixant el següent escrit a la seva cama:

«Aquí descansan los restos mortales del ilustrísimo Michel de Nostradamus, el único hombre digno, a juicio de todos los mortales, de escribir con pluma casi divina, bajo la influencia de los astros, el futuro del mundo.»
Nostradamus al de la seva vida es va dedicar a escriure fets que segons la seva consciencia pesarà en el futur fins el dia del fi.

Els maies van ser un poble que va viure al sud del Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una serie de cultures mesoamericanes més importants,abans de l'arribada dels espanyols.
Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a les ares de Mèxic i a l’Amèrica central i parlant diferents dialectes de la llengua maia.


La civilització Maia
La civilització Maia, va ser la més avançada de les grans cultures de tota Amèrica Central.

Van produir una arquitectura espectacular, repartida per tota Sud-americà també destacaven per les seves obres artístiques, en el que mes van destacar va ser en les ciències, els Maies eren grans Astrònoms, també van inventar un sistema de numeració de base 20 arriben a fer sumes fins a centenars de milions.

La fi del mon
El mon d’odi i materialisme en el que vivim acabarà el Disabte 22 de Decembre del any2012, amb això el fi de la por, en aquest dia la humanitat haurà d'escollir o desapareixer com espècie pensante que amenaça amb destruir el planeta o evolucionar cap a la integració harmònica amb tot l'univers, comprenent i prenent consciència de tot aquesta viu i que som part d'aquest tot i que podem existir en una nova era de llum.
La primera profecia ens diu que a partir del 1999 ens queden 13 anys, per a realitzar els canvis de consciència i actitud envers al planeta Terra.


Cultura.
La cultura Maya va estar viva durant milers d'anys pasant per una diversa serie de segles fins a arribar al dia d’ara. Actualment existeixen milions de maies, de raça i cultura, a Guatemala i part de Mèxic.
La majoria d'ells han conservat els aspectes quotidians de la cultura Maya, uns altres també l'idioma i encara uns altres la totalitat de la cultura general maya.


Calendari
Els Maies que van ser uns sincronitzadors galàctics ens van deixar un sistema de calendari complex anomenta com el eTzolkin basat en el moviment de la lluna amb les seves quatre fases de 7 dies de durada cadascuna. Conformen un moviment harmònic de 28 dies per lluna, el que fa un total de 13 llunes per any o 364 dies de rotació de la terra en la seva òrbita, deixant un dia fora del temps o dia verd, que és el salt a una vuitena superior.
Una vegada per any els sistemes galàctics tenen el seu moviment en forma helicoïdal i no circular.

Civilitazació
Els inques, antigament inga , van anar els governants de l'imperi aborigen més extens d'Amèrica precolombina. També eren usats els termes Cápac Inca i Zapa Inca que era extensible als governants inicialment del curacazgo Inca i després als emperadors inques del Tahuantinsuyo

Elecció del Inca
Las crónicas indentifican al inca como el gobernante supremo, a semejanza de los reyes europeos. Sin embargo, se piensa que el poder de gobierno fue compartido y que acceso a este no tenía que ver con la herencia al hijo mayor, sino con la elección del mejor de los candidatos al cargo. Las aptitudes físicas y morales del pretendiente eran sometidas a rigurosas pruebas, cuya superación se interpretaba como una señal divina. Tales pruebas se acompañaban de un complejo ritual a través del cual el Sol nominaba a quien debía asumir el cargo inca.



















Calendari Inca
Calendari Inca és el sistema de mesurament del temps emprat pels Inques en el Cuzco, cap al segle XV. Constava de 12 mesos de trenta dies cadascun, dividits en tres setmanes de 10 dies. Estava determinat a partir de l'observació del sol i la lluna. L'any, de 360 dies, estava dividit en 12 llunes de 30 dies cadascuna. L'organització mític-religiosa determinava la successió en el calendari a través de les 12 llunes.



Un ser sagrat.

Les cròniques esmenten que l'inca era objecte de culte i d'adoració. Considerat un ésser sagrat sacralizaba al seu torn tot allò que obstaculitza en contacte amb ell. Com fill del Sol (intichuri), entre els seus atributs es trobava l'ésser mediador entre el món diví i humà.Es considerava que al morir la seva destinació era habitar amb el seu pare el Sol. La panaca que ell havia format a l'assumir el càrrec d'inca, havia de responsabilitzar-se de la cura i cult de la seva mòmia, així com de l'administració dels seus béns.